Com aprenem?

http://www.flickr.com/photos/visentico/438683396/

Una cosa no es sempre sinònim de l'altra.

Per aprendre l'aprenentatge ha de ser significatiu, en Zabala ens explica al seu llibre "11 ideas clave, Cómo aprender y enseñar competencias" que vol dir significatiu segons els següents principis:
1. Coneixements previs de l'alumne: han de ser tenguts amb compta, a vegades és tan senzill com fer una pregunta.
2. Fer una relació profunda entre els coneixements previs i el nou coneixement. Per exemple si començam per mostrar als nens d'una classe els noms de tots els companys, vinculen les lletres amb les persones i sense adonar-se comencen a interioritzar l'escriptura. " amb quina lletra comença hola?" "amb H, la que té dos palets i una ratlla al mig" diu la mare. "Ah! H d'Hèctor", acaba concloent la filla.
3.Nivell de desenvolupament de l'alumne, un ensenyament que tengui en compta les intel·ligències múltiples; nens més gràfics,o musicals, o motòrics...
4 Zona de desenvolupament proper: la distancia que hi entre el que sé fer amb autonomia, i el que també he d'arribar a sabre fer, també amb autonomia, ho podre fer amb ajuda fins que ho aprengui a fer tot sol.
5 Bona disposició de l'alumne: l'alumne ha de tenir bona disposició per l'aprenentatge. Les relacions socials i familiars son molt importants, sentir-se estimat i estimar, ha rebre afecta de  la família,  però també dels companys i el mestre o la mestra.
6.Funcionalitat de l'aprenentatge, que sigui útil que tengui sentit; Per què suren els barcos? amb aquesta, a primera vista senzilla pregunta, es poden arribar a aprendre moltes coses.
7.Activitat mental i conflicte cognitiu: principi d'activitat, l'alumne crea, reflexiona, és l'alumne el que crea la resposta a una pregunta, per això és important el mestre que té bones preguntes i no el que té bones respostes.
8.Actitut favorable, motivació; es una actitud individual, però influenciada per el mestre o la mestra, La motivació intrínseca la té l'alumne per ell mateix, les ganes d'aprendre. L'extrínseca la manipula el mestre des de fora, el que l'alumne fa té una recompensa, però la feina del mestre ha d'anar encaminada a MOTIVAR a l'alumne per que l'interes per l'aprenentatge acabi sent intrínsec.
9.Autoestima, autoconcepte i expectatives: una bona autoestima és molt important, si penso que jo no val res, res no val la pena.Les expectatives del mestre són claus.

10.Analisí i reflexió, Metacognició: aprendre a aprendre, fer reflexionar a l'alumne sobre el que ha d'aprendre, "què ho has aprés?" "com t'agrada aprendre?"...Reflexionar com has après, relacionar-ho amb experiències anteriors, quines dificultats que ha trobat.

Aquesta setmana he experimentat les emocions que es poden sentir quan un creu que ha treballat, que ha fet un esforç i la resposta no es l'esperada, no ha funcionat l'autoavaluació. Dubtes de les teves capacitats, i les teves circumstàncies personals són les que són, et sents dolgut, "i si no seré capaç?". A la feina, de vegades passa el mateix, i en el cas dels mestres s'hauria d'anar en compta per no convertir-se en un dels professors del tipus B dels que parlava en Miguel A Santos Guerra al seu bloc la setmana passada. Quan passa això un s'ha de donar temps, no fer massa cas a les idees que et passen per el cap fins no prendre la distància suficient per poder reflexionar.
Per sort he pogut fer-ho abans de tancar l'entrada d'aquesta setmana, i a més en veure el vídeo "Aprendre a Aprendre" i un altre del programa "Redes" de televisió espanyola, he vist que cal seguir intentant-ho, s'aprèn fent, i fent i fent.... I si no estigués capacitada per ser una mestra del segle XXI, la vocació només no és suficient, i els meus handicaps són uns quants, al menys hauria après moltes coses i m'hauria divertit aprenent-les (a més d'estressar-me). Com deia el poeta "caminante no hay camino..."

"<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Z5ZEce_4fJs" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Reptes de l'educació.



  http://www.flickr.com/photos/congresovirtualenpc/3309159821/
El repte més gran: formació continua.

  Hem estat analitzant el reptes actuals de l'educació, alguns dels més destacables: utilitzar la diferència com a valor a aquest món globalitzat, l'interculturalitat a causa de la immigració, el medi ambient, la qualitat...Però el repte més importat el trobam en respecte del rol del professor. No es pot concebi el rol del professor que cal al segle XXI, sense un posar-se al dia continuu, per formar persones autònomes amb una bona formació per la vida, per ensenyar competències i no continguts, i integrant la tecnologia.Això requereix no dormir-se.en els llorers i no ser mandrós. I tampoc perdre l'anim davant les ganivetades que peguen els professor del tipus B que descriu Miguel Angel Santos aquesta setmana al seu bloc,Article del Adarve, Miguel Ángel Santos   El professor ha d'assolir professionalitat per recuperar la dignitat, i per tan l'autoritat moral que ha perdut davant la societat.

  També varem estar donant una repassada a les darrers lleis educatives que hi hagut a Espanya, Llei Moyano des de 1857 fins 1970, la LGE que va aconseguir l'educació per el 100% dels alumnes fins els 14 anys, i llavors la LOGSE de 1990, fins el parèntesi de la LOCE de 2002 i per últim l'actual LOE 2006, forma evolucionada de la LOGSE. L'esperit de la LOE és, a més d'estendre l'ensenyança obligatòria als 16 anys, dotar a l'educació secundaria de sentit per ella mateixa, preparant ciutadans per el segle XXI, no només enfocada cap a la universitat, té en compta l'educació especial i un enfoc més emocional de l'individu, el repte ara és la qualitat, cosa per la qual fan falta els recursos necessaris, recursos que els  polítics consideren una despesa i no una inversió i que en la situació actual son cada vegada més escassos.



Caminant cap el segle XXI.

Aquesta setmana em acabat de reflexionar sobre les diferències que hi ha entre l'educació de la societat de la industrialització i l'educació de la societat del coneixement. Venim d'una educació amb unes característiques que recorden el processos de producció propis de l'era industrial, la cadena de muntatge produint objectes, uns iguals als altre, i a l'escola es feia el mateix, reproduir individus per anar a treballar a aquestes cadenes, asseguts a la cadira, callats, escoltant al mestre, que és qui té el coneixement, a les seves mans el llibre de text que té tota la veritat com eina de treball junt amb la pissarra, i com únic objectiu que els nens reproduïssin el que aprenien, alerta que no es posassin a pensar per ells mateixos, el poder no te cap interès en que els individus elaborin pensaments propis, que siguin crítics. Però a la societat del coneixement ja no ens serveix aquest model, la informació no té fronteres, ningú pot controlar la seva distribució, a més, ja no es pot viure només de la cadena de muntatge. S'han de donar ferramentes per poder elaborar tanta informació disponible. I així, com ha de ser l'escola als temps actuals? Ha de ser una escola on l'alumne sigui el protagonista i el mestre no té bones respostes, sinó bones preguntes, incentiva la curiositat dels alumnes i crea situacions d'aprenentatge, a l'hora D'avaluar ho fa com a eina per detectar els problemes, si no s'assoleix un pas s'ha de canviar de metodologia, les eines de treball són molt diverses i les tecnologies estan totalment incorporades. Es romp la llei de les tes unitats, els nens treballant matèries diferents, a espais que canvien segons l'activitat, agrupant-se amb el nens de la seva edat, però també amb altres, en grups petits o grans, compartimentant les matèries amb horaris més flexibles o barrejant-les si cal. Es tracta de passar d'un model mecanicista a un model holistic, de donar eines per enfrontar-se a aquest món globalitzat i divers, deixar d'instruir individus per formar persones.que pensin per elles mateixes.

Foto: Antònia Tur                                                     

 Una nena de 6 anys elaborant la història que vol contar, aprendre a escriure copiant pertany al passat.

Innovant.

Innovant o morir, havia estat treballant amb ordinador des de el 20 anys, però això no és el mateix. Ja sabia que havien passat alguns trens als quals no m'havia pujat, però ja no em puc deixar passar més, sí aconsegueixo pujar a tots els dels quals en tenc un bitllet hauré après molt i tal vegada aconseguiré arribar a ser una mestra del segle XXI, encara que jo hagi set una alumne del segle XX.
Em vaig emocionar amb na Mafalda, quedava perfecta ment reflectida l' escola que vaig conèixer com alumne, com ens sentíem els nens davant aquella escola uniformadora, instructora, què volia fer de nosaltres, com deia aquella cançó, "another brick in the wall", un altre bloc al mur, és clar que hi havia mestres que entenien l'educació d'una altre manera, vaig tenir la sort de conèixer a alguns que tenien la vocació d'ensenyar persones, i al menys això ens ho transmetien encara que no els acompanyés un entorn que pensava que érem "tabulas rasas" i que·" la letra con sangre entra". A tots ells i elles vull fer un homenatge des de aquí.Tal vegada per la seva marca ara estic aquí, als menys intentant-ho.

Primera setmana

PRIMER CURS

Inicis.