Aquesta setmana em tractat un tema delicat: l'avaluació. En el sistema tradicional l'avaluació és classificadora, selectiva, exclusiva.suspens i quedes exclòs d'un sistema propedèutic, "no vals" és el missatge. La manera d'avaluar sol ser una prova escrita on es demana que es reprodueixin els continguts d'un llibre de text determinat , continguts que el mestre ha llegit a classe i que l'alumne ha escoltat en silenci i ha de reproduir per escrit. Moltes vegades aquest exàm ja ve donat amb el llibre de text, amb ell s'obté una nota classificadora per tota la vida.
A classe em vist un vídeo de José Luis Castillo on ens diu que no només s'ha de reinventar l'escola sino també al professor, a un món impredictible em d'innovar contínuament amb conseqüències inesperades, ens pregunta "¿cuantas veces ha cambiado el mundo desde 2001?", i ens diu que a un món tant canviant em d'abordar el que no coneixem: actuar creativament, orientar-se cap a l'eficiència, contextualitzar, i recontextualitzar, compartir, dissenyar, redissenyar... I què l'escola d'avui no representa aquest verbs ni tampoc la manera d'avaluar.
Sí normalment la pregunta és:" quina nota has tengut?", les preguntes haurien de ser " com has aprés?", "amb qui has aprés?", "què faràs amb el que has aprés?". Avaluar tot el procés, que sigui una avaluació encoratjadora, personalitzada, participativa, integrant també a les famílies, amb varis factors avaluatius, amb indicadors informatius i transparents.L'avaluació continua ha de servir per millorar la proposta didàctica, detectar el que no va bé, per part del professor, però també per part de l'alumne, que ha d'encaminar-se cap l'autoavaluació . Amb l'objectiu d' esbrinar que no s'és capaç de fer prou bé, d'entendre'n les causes i de prendre decisions orientades a la millora.
Tipus d'avaluació: Finalitat: DIagnostic o Inicial, a quin nivell comença l'aprenentatge l'alumne.
Sumativa o Integradora: al final a on ha arribat l'alumne.
Formativa o Reguladora: detecta com va el procés i poder-lo adaptar.
Avaluació segons l'aplicació: Inicial, Final, Processual. Fins ara hem tengut avaluacions Final-Sumatives (des de un diagnòstic, sense atendre el procés)
El tipus d'avaluació segons l'àmbit d'extensió pot ser Parcial o Global.
També pot ser una avaluació Externa o Interna i, en aquest cas, potser Autoavaluació (jo mateix), Heteroavaluació ( un avalua un altre) i Coavaluació (els subjectes s'avaluen mútuament).
L'Autoavaluació pot ser Criterial: propòsits prèviament fixats, o bé amb uns standars o patrons, i també potser Normativa: el punt de referencia de comparació és el nivell general d'un grup.
I trobam un nou concepte que introdueix Escamilla (2009), el d'avaluació Inclusiva: integra noció d'ajustament de l'ajuda pedagògica a la diversitat de capacitats, interessos i motivacions de l'alumnat.
Antoni Zabala diu al seu llibre 11 Ideas clave Como aprender y enseñar competèncias que avaluar competències és avaluar processos amb la resolució de situacions-problemes i que es tracta d'una tasca complexa. A mi personalmente em sembla una tasca molt complexa, penso que hi ha un component subjectiu i que per poder enfrontar-se a l'avaluació tan des de el punt de vista de l' alumne (autoavalució), com des de el punt de vista del professor, és fonamental desenvolupar la intel·ligència emocional (intrapersonal i interpersonal), teoria de les intel·ligències múltiples, Howard Gardner,(1983).
Aquesta setmana hem vist una conferencia de Antoni Zabala ja per acabar de parlar del seu llibre "11 ideas clave. Cómo aprender y ensenyar competencias". La conferencia ha estat una manera divertida i entretinguda d'ajudar a entendre millor que vol dir això de manejar competències . Fa servir un exemple de com fer una truita, i fer-la a una situació concreta, molt senzill i il·lustratiu i ens ajuda a tenir una visió global de tots els conceptes que trobem al seu llibre i que no sempre resulten tant senzills d'entendre.
El terme competències sorgeix amb resposta a les limitacions de l'educació tradicional i ve del món de les empreses. Fa referència a sabre fer alguna cosa, competències professionals a les empreses , i competències per a la vida a l'àmbit educatiu. No en hi ha prou amb el saber teòric desvinculat de situacions reals i per tant sense significat, l'idea de competència és una actuació eficient en un context determinat, per fer-ho es mobilitzen al mateix temps i de manera interelacionada components actitudinals, procedimentals i conceptuals. El terme fa referència a la manera que un actua en situacions concretes per realitzar les tasques de manera excel·lent, considerant que les persones no són competents sinó que a cada situació demostraran un grau major o menor de competència.
No es tracte d' infravalorar els coneixements teòrics, que estaven molt desprestigiats en alguns àmbits educatius progressistes, per mor de l'aprenentatge basat amb la memorització de l'escola tradicional, es tracta de tenir coneixements i dominar procediments, teoria i pràctica.
I competències amb quina finalitat? Hi ha un acord generalitzat que han de contribuir al ple desenvolupament de la personalitat a tots els àmbits de la vida, formació integral. A la Declaració Universal dels Drets Humans adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU, 1948) l'article 26.2 declara: "L' educació ha de tendir cap a el ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforç del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre les nacions i tots el grups socials o religiosos i les activitats de les Nacions Unides per el manteniment de la pau". En aquesta declaració es basaran molts altres documents posteriors, entre ells la Constitució espanyola (1978), article 27.1. Aqui voldria fer una menció personal a Amnistia Internacional, ONG que es dedica a la defensa dels Drets Humans, i que té un equip que s'ocupa de l'Educació en Drets Humans, entre altres coses elabora materials dirigits a docents. http://www.es.amnesty.org/temas/educacion-en-derechos-humanos/ Per aconseguir aquest desenvolupament no ha estat creada l'escola, però és l'organització més preparada per assumir una educació global dels alumnes, sense oblidar a les famílies, les dues institucions són coresponsables de l'educació dels fills en funció de les facultats de cadascun d'ells.
Si entenem que la formació de tos els ciutadans i ciutadanes ha d'estar encaminada a que siguin competents per donar resposta a les diferents problemàtiques davant les quals els posarà una vida compromesa en la millora de la societat i d'ells mateixos, les competències que hauran d’aprendre hauran de contemplar les dimensions social, interpersonal, personal i professional. El que ens diu Zabala al seu llibre al respecta és qué: "en la dimensión social la persona debe ser competente para participar activamente en la transformación de la sociedad, es decir, comprenderla, valorarla e intervenir en ella de manera crítica y responsable, con el objetivo de que cada vez sea más justa, solidaria y democrática". " En la dimensión interpersonal, el individuo deberá ser competente para relacionarse, comunicarse y vivir positivamente con los demás, cooperando y participando en todas las actividades humanas desde la comprensión, la tolerancia y la solidaridad". "En la dimensión personal el individuo deberá ser competente para ejercer de forma reponsable y crítica la autonomía, la cooperación ,la creatividad y la libertad, mediante el conocimiento y la compresión de sí mismo, de la sociedad y de la naturaleza en la que vive”. Y “en la dimensión profesional el individuo debe ser competente para ejercer una tarea profesional adecuada a sus capacidades, a partir de los conocimientos y de las habilidades especificas de la profesión, de forma responsable, flexible y rigurosa, de manera que le permita satisfacer sus motivaciones y expectativas de desarrollo profesional y personal”.
Per poder aprendre una competència aquesta ha de ser funcional i significativa, o sigui, ha de tenir sentit, tant la competència com els components procedimentals, actitudinals i conceptuals. O el que s’aprèn s’entén, i es domina profundament, o no podrà utilitzar-se de manera competent davant una situació real determinada. La nostra estructura cognoscitiva esta configurada per esquemes de coneixement, Piaguet (1952), definits com representacions mentals que en un moment determinat té una persona d’algun objecte de coneixement i aquestos esquemes van canviant al llarg de la vida, qualsevol nou coneixement s’ha de construir a partir dels esquemes existents, coneixements previs, per tal d’adquirir significat. Si un nen ha d’entendre com una llavor es transforma en una planta, tenir un petit hortet a l’escola, o als menys un test on sembrar unes llavoretes de qualsevol planta i observar el procés, serà una manera de donar un significat a l’aprenentatge. La dificultat d’ensenyar per competències no es troba només per la seva complexitat, ja que s’han de donar en situacions reals, només podem ensenyar esquemes d’actuació, sinó bàsicament per la manera d’ensenyar-les, ja que implica activitats molt allunyades de la tradició escolar. S’aprèn fent i això comporta una organització complexa de l’aula, amb una gran participació dels alumnes i amb una adaptació als diferents ritmes d’aprenentatge.
Les competències poden tenir un caràcter disciplinar, interdisciplinar o metadisciplinar, o sigui, hi haurà competències que es podran incloure dins de l’àmbit de la música, la llengua o les matemàtiques, algunes les podrem interelacionar, però altres tenen un caràcter metadisciplinar que no fa que siguin fàcilment tractades transversalment com es ve fent fins ara. Aprendre a ser col·laboratiu, no sexista, crític, tolerant, etc.movilitza el pensament i l’afecte i requereix que totes les àrees realitzin activitats encaminades a l’aprenentatge d’aquestes competències que anomenaríem meta disciplinaris. Per això s'ha de donar resposta a quatre necessitats: reflexió, sistematització, avaluació i coordinació.
Davant la necessitat de coordinació del professorat, l’equip que ha elaborat el “Curriculum Vasco para la enseñanza obligatoria” (AA.VV,2005) ha adoptat la solució de crear “L’Àrea de Tutoria i Orientació” per agrupar els continguts que es desprenen de les competències generals. Aquesta area té la seva pròpia funció especifica, però a més, té la funció de coordinar, dinamitzar i crear sinergies en aquelles competències educatives que són comuns a totes les àrees, col·laborant amb tots els agents implicats en la comunitat educativa.
Per ensenyar per competències no hi ha una metodologia pròpia, però totes les estratègies metodològiques han de tenir un enfocament globalitzador: "según él, toda unidad de intervención debería partir de una situación próxima a la realidad del alumno, que le resulte interesante y que le pantee cuestiones a las que deba dar respuesta”. “Cada profesor y profesora debe seguir en su area el siguiente esquema: situación de la realidad, planteamiento de cuestiones, utilización de instrumentos y recursos disciplinares, formalización según los criterios científicos de la disciplina y aplicación a otras situaciones para facilitar la generalización y el dominio de los conceptos y habilidades aprendidos”. “Los métodos globalizadores permiten que los aprendizajes sean lo mas significativos posibles y, al mismo tiempo, consecuentes con unas finalidades que apuntan a la formación de ciudadanos y ciudadanas que comprendan y participen en una realidad compleja”. I destaca quatre mètodes globalitzdors: Centres d’Interès, Mètodes de Projectes, Projectes d’Investigació del Medi, i Projectes de Treball Global.
Aquesta setmana s’han acabat de posar al seu lloc el coneixements de varies setmanes. El que més m’emociona és el component ideològic que he trobat, la finalitat que perseguim a l’hora de formar als alumnes, els valors que els volem transmetre, perquè encara que no se’n parli a la conferència, al llibre sí que els trobem, el perquè volem ensenyar el què volem ensenyar. I és que jo també som utòpica i com en Zabala ja sé que les utopies estan per anar cap a elles, serveixen de referència, per anar fent camí. I la meva utopia principal és canviar el món, i finalment he trobat idees amb les que aquesta utopia sintonitza: solidaritat, llibertat, tolerància, pensament crític, i altres que desenvolupar només poden fer què el món millori.
També he de dir què la pregunta que seguidament un es fa és, I com puc ser una mestre competent? I arribat aquest punt escoltar la conferència que va donar en Pere Alzina al Club Diario de Ibiza al febrer de 20110, organitzada per l'APREP, "EL mestre/a competent", ha estat tot un plaer.
Hi ha algun problema de so però m'agrada la qualitat de la traducció.
Les fronteres actuals del coneixament i l'informació.
El fet de que ens hagin publicat el treball de VA DE MESTRES a la pàgina de KUENTALIBROS ens fa veure la importància del que estam aprenent. El que em fet té repercussió molt mes enllà del nostre entorn més immediat. Les possibilitats d'aprenentatge és tornen d'aquesta manera exponencials. El fet d'e elaborar una idea i poder fer-la arribar a gent de tot el món i de la mateixa manera poder conèixer idees pensades arreu del món amb la rapidesa que permet la xarxa, obre possibilitats inimaginables, fins no fa massa, per la transmissió del coneixement i el pensament actual.
De seguida em va venir al cap la pel.licula "El Nombre de la Rosa", basada en una novel.la d'Umbert Eco, esta ambientada a la Edat Mitjana, quan elaborar un llibre era un treball artesanal i de llarga durada, fins i tot, arribaven a fer-lo persones que no sabien llegir, era la millor manera de mantenir el coneixement en secret. A la pel.licula les persones que tracten d'accedir a una lectura concreta moren enverinades, no és vol donar a conèixer el seu contingut. El control del coneixement i la informació ha estat vital per el poders: polític, religiós, econòmic, científic, etc..
Amb el Renaixement va arribar l'impremta, i amb ella és va produir una divulgació de la informació i el saber de L'època enorme en comparació amb l'Edat Mitjana. Aquesta divulgació ha estat cada vegada més fàcil i rapida. Però la transmissió d'una idea no ha estat mai tant ràpidament possible com ho és ara a través d'Internet. I a més, també més lliure.
Internet s'escapa al control dels estats i els grups de poder , per tant els ciutadans són molt més lliures de pensar i compartir el seu pensament amb altres ciutadans, encara que es trobin a milers de kilòmetres.
Tot això portat al tema que ens ocupa, l'Educació, em fa pensar que ara és molt més fàcil comunicar-se amb col·legues i altres persones interessades en el món de l'Educació i intercanviar idees amb ells i elles d'una manera que a la manera tradicional: cartes, telefon, congressos, etc.. trigaria anys en propagar-se. Perquè si un mestre tenia una idea nova i els mestres del seu entorn pensaven que estava boig, es trobava sol, i potser amb el temps, a algun congrés trobaria algú que compartís la seva idea, i més tard un altra, i així poc a poc. També tenia l'opció d'escriure un llibre que algú hauria de publicar, i ser llavors distribuït i comprat. Avui l'idea és pensada i transmesa a l'instant, i el receptors possibles milers. Això vol dir que no és possible concebi un mestre del segle XXI que no utilitzi les TICs, no és que elles, per si soles puguin fer un bon mestre, però un bon mestre actual no pot ser-ho sense utilitzar-les, perquè poc a poc els que no ho facin, aniran quedant forà del món actual. És com sí durant el Renaixement, una vegada implantada l'impremta, s'hagués seguit volent escriure els llibres manualment .
No dic que les trobades i els congressos, el contacte personal, sigui prescindible, per mi no ho és, no penso que les TICs substitueixin cap ferramenta, penso que amplia l'espectre amb una ferramenta més, i molt poderosa, mai l'us del coneixement i la informació havia estat tant democràtic.
I com alumnes d'un projecte innovador a l'educació en aquest aspecte, però també en altres, ens converteix amb agents del canvi que necessita l'Educació, que és del que parla el treball publicat a KUENTALIBROS. http://kuentalibros.blogspot.com/
