"El profesor mediocre dice. El buen professor explica. El professor superior demuestra.El professor excelente inspira".
William A. Ward.

miércoles, 7 de diciembre de 2011

EL CURRICULUM A L'EDUCACIÓ INFANTIL

Foto: Antònia Tur. "Jo, els altres i el medi, la comunicació"

 Cal parlar de currículum a l'etapa 0-6 anys? es pregunten les autores del llibre "Aprendre i ensenyar a l'Educació Infantil", Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet, Isabel Solé ( 1996).
Fins no fa masses anys la funció de cuidar als mes petits era una funció familiar, l'aparició de diferents institucions que es feien càrrec dels infants té un origen filantròpic i sorgeix a rel de la incorporació de les dones al món laboral a partir de industrialització, procés que a Espanya es més tardà que a països com Anglaterra, França o Alemanya, on sorgeix la necessitat d'assistir als més petits quan els pares treballen, sobretot a partir del segle XIX. És a aquestos països on es fa la reflexió sobre com ha de ser aquesta etapa, si només assistencial o també educativa. Psicòlegs i pedagòguecs conclueixen què sí té sentit parlar de currículum, ja què, sobretot a l'etapa 3-6 és important tenir un pla escolar.
A Espanya l'Educació Infantil queda inclosa en els ensenyaments de règim general del sistema educatiu a la LOGSE (1990), llei estatal de rang superior a la que s'hauran de referir totes les ordenacions educatives de les diferents Comunitats Autònomes de l'Estat espanyol. L' actual LOE ( 2006) és una versió més avançada de la LOGSE.
Els trets principals de l'etapa de l'Educació Infantil que mencionen les autores són :
-Caràcter no obligatori de l'etapa educativa que va fins als sis anys. Encara així, actualment entre els tres i els sis anys, etapa en que l'Estat té l'obligació de donar accés a l'educació formal  facilitant el nombre de places suficient, es pot dir que hi ha un percentatge d'escolarització del 100%.
-Necessitat d'una col·laboració estreta amb les famílies. Absolutament necessària a tot el cicle però encara més quan més petit és l'infant i nessesita més atenció a les necessitats més bàsiques, "ha dormit?", "ha menjat?", "què plorava molt?", " i què tenia tos?",etc., preguntes d'aquesta índole tenen molta importància als primers anys de vida(0-3 anys).
-Equilibri entre una  etapa amb entitat pròpia i la relació necessària amb les altres etapes educatives: es necessari que aquesta etapa tingui una entitat pròpia que la diferenciï de les altres, tant per les seves característiques: canvis durant l'etapa de gran magnitud, com per ser una etapa preparatòria de les etapes educatives posteriors.
-Funció educativa i funció social al mateix temps: la funció assistencial no ha de fer ombra a la funció educativa.
S'estableixen tres grans finalitats:
-Potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats tot respectant la diversitat i les possibilitats dels diferents alumnes.
-Compensació de desigualtats socials i culturals.
-Preparació per un bon seguiment de l'escoralitat obligatoria.

D'acord amb Coll (1986), al qual fan referència les autores, hi ha diferents fonts que ajuden a prendre decisions a nivell curricular i per tant considera necessari fer la següent analítica:
-L'anàlisi sociocultural: tenir en compte el context social.
-L'anàlisi psicològica: informació sobre les característiques dels nens a cada etapa i els processos d'aprenentatge que han de fer.
-L'anàlisi disciplinària: informació sobre el tipus de coneixement que ens proporciona cada disciplina.
-L'anàlisi pedagògica: informació sobre quines són les situacions de pràctica educativa que permeten un aprenentatge millor.amb relació amb el què, el com i el quan cal ensenyar i avaluar.
A  l'enllaç següent trobam, que d'una manera molt gràfica, es fa una síntesi de les finalitats  del currículum pel que fa a l'Educació Infantil.
Del capítol 4 del llibre mencionat al principi voldria ressaltar la importància del joc com a ferramenta fonamental a les aules durant l'Educació Infantil, tant el joc lliure, com el joc reglat constitueixen importants ferramentes pedagògiques, "jugar, créixer, aprendre". I el de les rutines (alimentació, neteja, descans, ordre, entrada i sortida) com marc fonamental per permetre un procés de desenvolupament i aprenentatge.
I del capítol 6 ressaltar el treball en equip com element indispensable per poder oferir un projecte educatiu coherent.
L'Educació Infantil és una realitat gracies al treball i la reflexió de moltes persones al llarg de l'historia. A aquest video que he penjat estan algunes d'elles i alguns dels seus pensaments.



I finalment aquesta setmana més que una reflexió voldria fer una reivindicació. Com a mare treballadora que he set, he patit la rigidesa d'un sistema que no té en compte les necessitats dels més petits que no entenen d'horaris, que es posen malalts sempre al pitjor moment (mai no és un bon moment a aquesta societat individualista i on sempre s'ha de córrer per anar no es sap ben bé on), que necessiten sobre tot temps per crèixer amb atenció i amor, el més important que es pot deixar amb herència a un fill petit. Aquesta societat pensa que el millor que es pot fer per ajudar a les famílies amb nens petits es obrir escoletes, i això en el cas de les visions més progressistes, i ningú es planteja cap altra solució.
Jo crec que aquests temps, dedicació i amor que nessesiten els nens més petits (0-3 anys), als menys a la majoria dels casos qui millor que sigui la família la que els hi proporcioni, les escoletes haurien de ser un suport a les famílies i la incorporació dels nens a la vida escolar hauria de ser progressiva, i sense arribar mai a haver de passar a l'escoleta les llargues jornades que imposa al món laboral  als adults. Per això la criança dels nens (de totes les persones dependents també) s'hauria de deixar de veure com un assumpte privat, tota la societat s'ha de sentir corresponsable d'aquesta tasca. D'aquesta manera quan una persona demana un parèntesi a la seva vida laboral per cuidar els fills no quedaria immediatament apartada de la possibilitat de accedir a segons quins nivells de l'escala laboral, ha renunciat. Dedicar recursos al reciclatge d'aquestes persones formaria part de polítiques progressistes,  però també mides encaminades a deixar de veure la tasca de criar els fills com una tasca de baixa qualificació què qui tria fer, normalment les dones, ja no pot ser mai més  valuosa per segons quines feines.
Cuidar i educar als nens petits és la millor manera de treballar per el futur, i framílies i escola recolsades per tota la societat, haurien de treballar junts per dur a terme aquesta tasca amb excel·lència.


lunes, 5 de diciembre de 2011

CURRICULUM, MITJÀ O FI?

Magisterio


                                     
Què és el currículum?. Per alguns didàctics el currículum és un conjunt de coneixements, per altres es tractaria dels objectius.
Gimeno (1985) va posar de manifest la divisió que hi ha en el sistema educatiu, uns estudien l'educació, altres decideixen l'educació i altres la realitzen. Pedagogs, polítics i professors, cadascun pel seu costat. Els professors han de realitzar una educació amb la que no tenen cap poder de decisió.
Trobem també el concepte de currículum ocult. Vendria a ser tot el que els alumnes aprenen sense intencionalitat del professor , si deim cridant "no cridis" a l'alumne li estam enviant un missatge que no es correspon amb les nostres paraules i les nostres intencions.
Actualment es concep el currículum com una especificació de les intencionalitats i del pla o plans d'acció per assolir-les. El currículum explicita les intencions i el pla d'instruccions a partir de les quals es realitzaran les activitats escolars.
Els elements del currículum han de respondre a les següents qüestions: per a que s'ha D'ensenyar?, què s'ha d'ensenyar?, quan s'ha d'ensenyar?,, com s'ha d'ensenyar?, i què s'ha d'avaluar, com i quan?.
El currículum actual és un decret de mínims , un currículum de base, un instrument de treball que no esta tancat i que es flexible, ha d'adaptar-se a la realitat de l'aula. El professor també té poder de decisió , al menys teòricament , ja que en moltes ocasions la realitat és el llibre de text. El currículum explicita les intencions i el pla d'instruccions a partir de les quals es realitzaran les activitats escolars . A nivell científic esta basat en les teories constructivistes. I és sistèmic: un tot en el qual la modificació d'un element implica un canvi a un altre. Podríem dir que és un currículum descentralitzar. Això requereix professors professionalitzats que vagin a les fonts, que adaptin el currículum a la realitat de la seva aula.
Que sigui un currículum obert, prescriptiu, vol dir que s'ha d'anar concretant . Els nivells de concreció establerts per la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears (2009) son:
-Ministeri i Comunitat Autònoma.
-Centre: concreció curricular (equip docent).
-Programació d'aula (equip docent).
-Temporalització (mestre).
Pedro Villarrubia va publicar al seu bloc "Maldito Currículo" que és una bona reflexió sobre com es senten molts mestres davant el currículum, on s'han anat posant elements sense treure'n altres i els mestres es veuen invaÏts per tasques i continguts impossibles de realitzar dins la realitat de les aules.
A mi personalment m'ha cridat molt l'atenció el concepte de currículum ocult, em sembla molt interessant i crec que cada professional ha de fer una reflexió sobre els missatges que esta enviant als alumnes, no només per la responsabilitat que té al fer-ho, sinó també
perquè tal vegada moltes frustracions per no aconseguir els resultats esperats es podrien explicar des d'aquest punt de vista, quin missatge estam enviant reialment als alumnes?, això certament deu tenir molt que veure amb la seves actituds davant l'aprenentatge.
 He trobat una reflexió molt interessant sobre el currículum ocult respecte dels missatges que enviem des de la perspectiva de gènere. esta publicat per "Mujeres y Matemáticas" .  http://mujeresymatematica.wordpress.com/la-escuela-y-el-curriculum-oculto 

lunes, 28 de noviembre de 2011

DE L' AVALUACIÓ EXCLUSIVA A L' AVALUACIÓ INCLUSIVA

Selectividad: Día Tres
L'avaluació tradicional pot resultar un mur infranquejable.                            
                 http://www.flickr.com/photos/iesluisvelez2006-2007/4979812693/



Aquesta setmana em tractat un tema delicat: l'avaluació. En el sistema tradicional l'avaluació és classificadora, selectiva, exclusiva.suspens i quedes exclòs d'un sistema propedèutic, "no vals" és el missatge. La manera d'avaluar sol ser una prova escrita on es demana que es reprodueixin els continguts d'un llibre de text determinat , continguts que el mestre ha llegit a classe i que l'alumne ha escoltat en silenci i ha de reproduir per escrit. Moltes vegades aquest exàm ja ve donat amb el llibre de text, amb ell s'obté una nota classificadora per tota la vida.
A classe em vist un vídeo de José Luis Castillo on ens diu que no només s'ha de reinventar l'escola sino també al professor, a un món impredictible em d'innovar contínuament amb conseqüències inesperades, ens pregunta "¿cuantas veces ha cambiado el mundo desde 2001?", i ens diu que a un món tant canviant em d'abordar el que no coneixem: actuar creativament, orientar-se cap a l'eficiència, contextualitzar, i recontextualitzar, compartir, dissenyar, redissenyar... I què l'escola d'avui no representa aquest verbs ni tampoc la manera d'avaluar.
Sí normalment la pregunta és:" quina nota has tengut?", les preguntes haurien de ser " com has aprés?", "amb qui has aprés?", "què faràs amb el que has aprés?". Avaluar tot el procés, que sigui una avaluació encoratjadora, personalitzada, participativa, integrant també a les famílies, amb varis factors avaluatius, amb indicadors informatius i transparents.L'avaluació continua ha de servir per millorar la proposta didàctica, detectar el que no va bé, per part del professor, però també per part de l'alumne, que ha d'encaminar-se cap l'autoavaluació . Amb l'objectiu d' esbrinar que no s'és capaç de fer prou bé, d'entendre'n les causes i de prendre decisions orientades a la millora.
Tipus d'avaluació: Finalitat: DIagnostic o Inicial, a quin nivell comença l'aprenentatge l'alumne.
Sumativa o Integradora: al final a on ha arribat l'alumne.
Formativa o Reguladora: detecta com va el procés i poder-lo adaptar.
Avaluació segons l'aplicació: Inicial, Final, Processual. Fins ara hem tengut avaluacions Final-Sumatives (des de un diagnòstic, sense atendre el procés)
El tipus d'avaluació segons l'àmbit d'extensió pot ser Parcial o Global.
També pot ser una avaluació Externa o Interna i, en aquest cas, potser Autoavaluació (jo mateix), Heteroavaluació ( un avalua un altre) i Coavaluació (els subjectes s'avaluen mútuament).
L'Autoavaluació pot ser Criterial: propòsits prèviament fixats, o bé amb uns standars o patrons, i també potser Normativa: el punt de referencia de comparació és el nivell general d'un grup.
I trobam un nou concepte que introdueix Escamilla (2009), el d'avaluació Inclusiva: integra noció d'ajustament de l'ajuda pedagògica a la diversitat de capacitats, interessos i motivacions de l'alumnat.
Antoni Zabala diu al seu llibre 11 Ideas clave Como aprender y enseñar competèncias que avaluar competències és avaluar processos amb la resolució de situacions-problemes i que es tracta d'una tasca complexa. A mi personalmente em sembla una tasca molt complexa, penso que hi ha un component subjectiu i que per poder enfrontar-se a l'avaluació tan des de el punt de vista de l' alumne (autoavalució), com des de el punt de vista del professor, és fonamental desenvolupar la intel·ligència emocional (intrapersonal i interpersonal), teoria de les intel·ligències múltiples, Howard Gardner,(1983).   


lunes, 21 de noviembre de 2011

COM APRENDRE I ENSENYAR COMPETÈNCIES.

Mandala


La formació integral de la persona, objectiu de l'educació per competències.
         http://www.flickr.com/photos/azken_tximinoa/5004289181/

Aquesta setmana hem vist una conferencia de Antoni Zabala ja per acabar de parlar del seu llibre "11 ideas clave. Cómo aprender y ensenyar competencias". La conferencia ha estat una manera divertida i entretinguda d'ajudar a entendre millor que vol dir això de manejar competències . Fa servir un exemple de com fer una truita, i fer-la a una situació concreta, molt senzill i il·lustratiu i ens ajuda a tenir una visió global de tots els conceptes que trobem al seu llibre i que no sempre resulten tant senzills d'entendre.
  El terme competències sorgeix amb resposta a les limitacions de l'educació tradicional i ve del món de les empreses. Fa referència a sabre fer alguna cosa, competències professionals a les empreses , i competències per a la vida a l'àmbit educatiu. No en hi ha prou amb el saber teòric desvinculat de situacions reals i per tant sense significat, l'idea de competència és una actuació eficient en un context determinat, per fer-ho es mobilitzen al mateix temps i de manera interelacionada components actitudinals, procedimentals i conceptuals. El terme fa referència a la manera que un actua en situacions concretes per realitzar les tasques de manera excel·lent, considerant que les persones no són competents sinó que a cada situació demostraran un grau major o menor de competència.
  No es tracte d' infravalorar els coneixements teòrics, que estaven molt desprestigiats en alguns àmbits educatius progressistes, per mor de l'aprenentatge basat amb la memorització de l'escola tradicional, es tracta de tenir coneixements i dominar procediments, teoria i pràctica.
  I competències amb quina finalitat? Hi ha un acord generalitzat que han de contribuir al ple desenvolupament de la personalitat a tots els àmbits de la vida, formació integral. A la Declaració Universal dels Drets Humans adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU, 1948) l'article 26.2 declara: "L' educació ha de tendir cap a el ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforç del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre les nacions i tots el grups socials o religiosos i les activitats de les Nacions Unides per el manteniment de la pau". En aquesta declaració es basaran molts altres documents posteriors, entre ells la Constitució espanyola (1978), article 27.1. Aqui voldria fer una menció personal a Amnistia Internacional, ONG que es dedica a la defensa dels Drets Humans, i que té un equip que s'ocupa de l'Educació en Drets Humans, entre altres coses elabora materials dirigits a docents.
 http://www.es.amnesty.org/temas/educacion-en-derechos-humanos/   
   Per aconseguir aquest desenvolupament no ha estat creada l'escola, però és l'organització més preparada per assumir una educació global dels alumnes, sense oblidar a les famílies, les dues institucions són coresponsables de l'educació dels fills en funció de les facultats de cadascun d'ells.
  Si entenem que la formació de tos els ciutadans i ciutadanes ha d'estar encaminada a que siguin competents per donar resposta a les diferents problemàtiques davant les quals els posarà una vida compromesa en la millora de la societat i d'ells mateixos, les competències que hauran d’aprendre hauran de contemplar les dimensions social, interpersonal, personal i professional. El que ens diu Zabala al seu llibre al respecta és qué: "en la dimensión social la persona debe ser competente para participar activamente en la transformación de la sociedad, es decir, comprenderla, valorarla e intervenir en ella de manera crítica y responsable, con el objetivo de que cada vez sea más justa, solidaria y democrática". " En la dimensión interpersonal, el individuo deberá ser competente para relacionarse, comunicarse y vivir positivamente con los demás, cooperando y participando en todas las actividades humanas desde la comprensión, la tolerancia y la solidaridad". "En la dimensión personal el individuo deberá ser competente para ejercer de forma reponsable y crítica la autonomía, la cooperación ,la creatividad y la libertad, mediante el conocimiento y la compresión de sí mismo, de la sociedad y de la naturaleza en la que vive”. Y “en la dimensión profesional el individuo debe ser competente para ejercer una tarea profesional adecuada a sus capacidades, a partir de los conocimientos y de las habilidades especificas de la profesión, de forma responsable, flexible y rigurosa, de manera que le permita satisfacer sus motivaciones y expectativas de desarrollo profesional y personal”.

    Per poder aprendre una competència aquesta ha de ser funcional i significativa, o sigui, ha de tenir sentit, tant la  competència com els components procedimentals, actitudinals i conceptuals. O el que s’aprèn s’entén, i es domina profundament, o no podrà utilitzar-se de manera competent davant una situació real determinada. La nostra estructura cognoscitiva esta configurada per esquemes de coneixement,  Piaguet (1952), definits com representacions mentals que en un moment determinat té una persona d’algun objecte de coneixement i aquestos esquemes van canviant al llarg de la vida, qualsevol nou coneixement s’ha de construir a partir dels esquemes existents, coneixements previs, per tal d’adquirir significat. 
Si un nen ha d’entendre com una llavor es transforma en una planta, tenir un petit hortet a l’escola, o als menys un test on sembrar unes llavoretes de qualsevol planta i observar el procés, serà una manera de donar un significat a l’aprenentatge.
  La dificultat d’ensenyar per competències no es troba només per la seva complexitat, ja que s’han de donar en situacions reals, només podem ensenyar esquemes d’actuació, sinó bàsicament per la manera d’ensenyar-les, ja que implica activitats molt allunyades de la tradició escolar. S’aprèn fent i això comporta una organització complexa de l’aula, amb una gran participació dels alumnes i amb una adaptació als diferents ritmes d’aprenentatge.
  Les competències poden tenir un caràcter  disciplinar, interdisciplinar o metadisciplinar, o sigui, hi haurà competències que es podran incloure dins de l’àmbit de la música, la llengua o les matemàtiques, algunes les podrem interelacionar,  però altres tenen un caràcter metadisciplinar que no fa que siguin fàcilment tractades transversalment com es ve fent fins ara.  Aprendre a ser col·laboratiu, no sexista, crític, tolerant, etc.movilitza el pensament i l’afecte i requereix que totes les àrees realitzin activitats encaminades a l’aprenentatge d’aquestes competències que anomenaríem meta disciplinaris. Per això s'ha de donar resposta a quatre necessitats: reflexió, sistematització, avaluació i coordinació.
   Davant la necessitat de coordinació del professorat, l’equip que ha elaborat el “Curriculum Vasco para la enseñanza obligatoria” (AA.VV,2005) ha adoptat la solució de crear “L’Àrea de Tutoria i Orientació” per agrupar els continguts que es desprenen de les competències generals.  Aquesta area té la seva pròpia funció especifica, però a més, té la funció de coordinar, dinamitzar i crear sinergies en aquelles competències educatives que són comuns a totes les àrees, col·laborant amb tots els agents implicats en la comunitat educativa.
Per ensenyar per competències no hi ha una metodologia pròpia, però totes les estratègies metodològiques han de tenir un enfocament globalitzador: "según él, toda unidad de intervención debería partir de una situación próxima a la realidad del alumno, que le resulte interesante y que le pantee cuestiones a las que deba dar respuesta”. “Cada profesor y profesora debe seguir en su area el siguiente esquema: situación de la realidad, planteamiento de cuestiones, utilización de instrumentos y recursos disciplinares, formalización según los criterios científicos de la disciplina y aplicación a otras situaciones para facilitar la generalización y el dominio de los conceptos y habilidades aprendidos”. “Los métodos globalizadores permiten que los aprendizajes sean lo mas significativos posibles y, al mismo tiempo, consecuentes con unas finalidades que apuntan a la formación de ciudadanos y ciudadanas que comprendan y participen en una realidad compleja”. I destaca quatre mètodes globalitzdors: Centres d’Interès, Mètodes de Projectes, Projectes d’Investigació del Medi, i Projectes de Treball Global. 
  Aquesta setmana s’han acabat de posar al seu lloc el coneixements de varies setmanes. El que més m’emociona és el component ideològic que he trobat, la finalitat que perseguim a l’hora de formar als alumnes, els valors que els volem transmetre, perquè encara que no se’n parli a la conferència, al llibre sí que els trobem, el perquè volem ensenyar el què volem ensenyar. I és que jo també som utòpica i com en Zabala ja sé que les utopies estan per anar cap a elles, serveixen de referència, per anar fent camí. I la meva utopia principal és canviar el món, i finalment he trobat idees amb les que aquesta utopia sintonitza: solidaritat, llibertat, tolerància, pensament crític, i altres que desenvolupar només poden fer què el món millori.
  També he de dir què la pregunta que seguidament un es fa és, I com puc ser una mestre competent? I arribat aquest punt escoltar la conferència que va donar en Pere Alzina al Club Diario de Ibiza al febrer de 20110, organitzada per l'APREP, "EL mestre/a competent", ha estat tot un plaer. 

Hi ha algun problema de so però m'agrada la qualitat de la traducció.



lunes, 7 de noviembre de 2011

VA DE MESTRES I KUENTALIBROS.


The Beautiful Earth
<a href="http://www.flickr.com/photos/jamesxv7/62339054/" title="The Beautiful Earth por Jaime Olmo, en Flickr">

Les fronteres actuals del coneixament i l'informació.


El fet de que ens hagin publicat el treball de VA DE MESTRES a la pàgina de KUENTALIBROS ens fa veure la importància del que estam aprenent. El que em fet té repercussió molt mes enllà del nostre entorn més immediat. Les possibilitats d'aprenentatge és tornen d'aquesta manera exponencials. El fet d'e elaborar una idea i poder fer-la arribar a gent de tot el món i de la mateixa manera poder conèixer idees pensades arreu del món amb la rapidesa que permet la xarxa, obre possibilitats inimaginables, fins no fa massa, per la transmissió del coneixement i el pensament actual.
De seguida em va venir al cap la pel.licula "El Nombre de la Rosa", basada en una novel.la d'Umbert Eco, esta ambientada a la Edat Mitjana, quan elaborar un llibre era un treball artesanal i de llarga durada, fins i tot, arribaven a fer-lo persones que no sabien llegir, era la millor manera de mantenir el coneixement en secret. A la pel.licula les persones que tracten d'accedir a una lectura concreta moren enverinades, no és vol donar a conèixer el seu contingut. El control del coneixement i la informació ha estat vital per el poders: polític, religiós, econòmic, científic, etc..
Amb el Renaixement va arribar l'impremta, i amb ella és va produir una divulgació de la informació i el saber de L'època enorme en comparació amb l'Edat Mitjana. Aquesta divulgació ha estat cada vegada més fàcil i rapida. Però la transmissió d'una idea no ha estat mai tant ràpidament possible com ho és ara a través d'Internet. I a més, també més lliure.
Internet s'escapa al control dels estats i els grups de poder , per tant els ciutadans són molt més lliures de pensar i compartir el seu pensament amb altres ciutadans, encara que es trobin a milers de kilòmetres.
Tot això portat al tema que ens ocupa, l'Educació, em fa pensar que ara és molt més fàcil comunicar-se amb col·legues i altres persones interessades en el món de l'Educació i intercanviar idees amb ells i elles d'una manera que a la manera tradicional: cartes, telefon, congressos, etc.. trigaria anys en propagar-se. Perquè si un mestre tenia una idea nova i els mestres del seu entorn pensaven que estava boig, es trobava sol, i potser amb el temps, a algun congrés trobaria algú que compartís la seva idea, i més tard un altra, i així poc a poc. També tenia l'opció d'escriure un llibre que algú hauria de publicar, i ser llavors distribuït i comprat. Avui l'idea és pensada i transmesa a l'instant, i el receptors possibles milers. Això vol dir que no és possible concebi un mestre del segle XXI que no utilitzi les TICs, no és que elles, per si soles puguin fer un bon mestre, però un bon mestre actual no pot ser-ho sense utilitzar-les, perquè poc a poc els que no ho facin, aniran quedant forà del món actual. És com sí durant el Renaixement, una vegada implantada l'impremta, s'hagués seguit volent escriure els llibres manualment .
No dic que les trobades i els congressos, el contacte personal, sigui prescindible, per mi no ho és, no penso que les TICs substitueixin cap ferramenta, penso que amplia l'espectre amb una ferramenta més, i molt poderosa, mai l'us del coneixement i la informació havia estat tant democràtic.
I com alumnes d'un projecte innovador a l'educació en aquest aspecte, però també en altres, ens converteix amb agents del canvi que necessita l'Educació, que és del que parla el treball publicat a KUENTALIBROS.
http://kuentalibros.blogspot.com/

lunes, 31 de octubre de 2011

Com aprenem?

Aprovar no es aprender

http://www.flickr.com/photos/visentico/438683396/

Una cosa no es sempre sinònim de l'altra.

Per aprendre l'aprenentatge ha de ser significatiu, en Zabala ens explica al seu llibre "11 ideas clave, Cómo aprender y enseñar competencias" que vol dir significatiu segons els següents principis:
1. Coneixements previs de l'alumne: han de ser tenguts amb compta, a vegades és tan senzill com fer una pregunta.
2. Fer una relació profunda entre els coneixements previs i el nou coneixement. Per exemple si començam per mostrar als nens d'una classe els noms de tots els companys, vinculen les lletres amb les persones i sense adonar-se comencen a interioritzar l'escriptura. " amb quina lletra comença hola?" "amb H, la que té dos palets i una ratlla al mig" diu la mare. "Ah! H d'Hèctor", acaba concloent la filla.
3.Nivell de desenvolupament de l'alumne, un ensenyament que tengui en compta les intel·ligències múltiples; nens més gràfics,o musicals, o motòrics...
4 Zona de desenvolupament proper: la distancia que hi entre el que sé fer amb autonomia, i el que també he d'arribar a sabre fer, també amb autonomia, ho podre fer amb ajuda fins que ho aprengui a fer tot sol.
5 Bona disposició de l'alumne: l'alumne ha de tenir bona disposició per l'aprenentatge. Les relacions socials i familiars son molt importants, sentir-se estimat i estimar, ha rebre afecta de  la família,  però també dels companys i el mestre o la mestra.
6.Funcionalitat de l'aprenentatge, que sigui útil que tengui sentit; Per què suren els barcos? amb aquesta, a primera vista senzilla pregunta, es poden arribar a aprendre moltes coses.
7.Activitat mental i conflicte cognitiu: principi d'activitat, l'alumne crea, reflexiona, és l'alumne el que crea la resposta a una pregunta, per això és important el mestre que té bones preguntes i no el que té bones respostes.
8.Actitut favorable, motivació; es una actitud individual, però influenciada per el mestre o la mestra, La motivació intrínseca la té l'alumne per ell mateix, les ganes d'aprendre. L'extrínseca la manipula el mestre des de fora, el que l'alumne fa té una recompensa, però la feina del mestre ha d'anar encaminada a MOTIVAR a l'alumne per que l'interes per l'aprenentatge acabi sent intrínsec.
9.Autoestima, autoconcepte i expectatives: una bona autoestima és molt important, si penso que jo no val res, res no val la pena.Les expectatives del mestre són claus.
10.Analisí i reflexió, Metacognició: aprendre a aprendre, fer reflexionar a l'alumne sobre el que ha d'aprendre, "què ho has aprés?" "com t'agrada aprendre?"...Reflexionar com has après, relacionar-ho amb experiències anteriors, quines dificultats que ha trobat.

Aquesta setmana he experimentat les emocions que es poden sentir quan un creu que ha treballat, que ha fet un esforç i la resposta no es l'esperada, no ha funcionat l'autoavaluació. Dubtes de les teves capacitats, i les teves circumstàncies personals són les que són, et sents dolgut, "i si no seré capaç?". A la feina, de vegades passa el mateix, i en el cas dels mestres s'hauria d'anar en compta per no convertir-se en un dels professors del tipus B dels que parlava en Miguel A Santos Guerra al seu bloc la setmana passada. Quan passa això un s'ha de donar temps, no fer massa cas a les idees que et passen per el cap fins no prendre la distància suficient per poder reflexionar.
Per sort he pogut fer-ho abans de tancar l'entrada d'aquesta setmana, i a més en veure el vídeo "Aprendre a Aprendre" i un altre del programa "Redes" de televisió espanyola, he vist que cal seguir intentant-ho, s'aprèn fent, i fent i fent.... I si no estigués capacitada per ser una mestra del segle XXI, la vocació només no és suficient, i els meus handicaps són uns quants, al menys hauria après moltes coses i m'hauria divertit aprenent-les (a més d'estressar-me). Com deia el poeta "caminante no hay camino..."

"<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Z5ZEce_4fJs" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>


lunes, 24 de octubre de 2011

Reptes de l'educació.


  http://www.flickr.com/photos/congresovirtualenpc/3309159821/
El repte més gran: formació continua.

  Hem estat analitzant el reptes actuals de l'educació, alguns dels més destacables: utilitzar la diferència com a valor a aquest món globalitzat, l'interculturalitat a causa de la immigració, el medi ambient, la qualitat...Però el repte més importat el trobam en respecte del rol del professor. No es pot concebi el rol del professor que cal al segle XXI, sense un posar-se al dia continuu, per formar persones autònomes amb una bona formació per la vida, per ensenyar competències i no continguts, i integrant la tecnologia.Això requereix no dormir-se.en els llorers i no ser mandrós. I tampoc perdre l'anim davant les ganivetades que peguen els professor del tipus B que descriu Miguel Angel Santos aquesta setmana al seu bloc,Article del Adarve, Miguel Ángel Santos   El professor ha d'assolir professionalitat per recuperar la dignitat, i per tan l'autoritat moral que ha perdut davant la societat.

  També varem estar donant una repassada a les darrers lleis educatives que hi hagut a Espanya, Llei Moyano des de 1857 fins 1970, la LGE que va aconseguir l'educació per el 100% dels alumnes fins els 14 anys, i llavors la LOGSE de 1990, fins el parèntesi de la LOCE de 2002 i per últim l'actual LOE 2006, forma evolucionada de la LOGSE. L'esperit de la LOE és, a més d'estendre l'ensenyança obligatòria als 16 anys, dotar a l'educació secundaria de sentit per ella mateixa, preparant ciutadans per el segle XXI, no només enfocada cap a la universitat, té en compta l'educació especial i un enfoc més emocional de l'individu, el repte ara és la qualitat, cosa per la qual fan falta els recursos necessaris, recursos que els  polítics consideren una despesa i no una inversió i que en la situació actual son cada vegada més escassos.


lunes, 17 de octubre de 2011

Caminant cap el segle XXI.

Aquesta setmana em acabat de reflexionar sobre les diferències que hi ha entre l'educació de la societat de la industrialització i l'educació de la societat del coneixement. Venim d'una educació amb unes característiques que recorden el processos de producció propis de l'era industrial, la cadena de muntatge produint objectes, uns iguals als altre, i a l'escola es feia el mateix, reproduir individus per anar a treballar a aquestes cadenes, asseguts a la cadira, callats, escoltant al mestre, que és qui té el coneixement, a les seves mans el llibre de text que té tota la veritat com eina de treball junt amb la pissarra, i com únic objectiu que els nens reproduïssin el que aprenien, alerta que no es posassin a pensar per ells mateixos, el poder no te cap interès en que els individus elaborin pensaments propis, que siguin crítics. Però a la societat del coneixement ja no ens serveix aquest model, la informació no té fronteres, ningú pot controlar la seva distribució, a més, ja no es pot viure només de la cadena de muntatge. S'han de donar ferramentes per poder elaborar tanta informació disponible. I així, com ha de ser l'escola als temps actuals? Ha de ser una escola on l'alumne sigui el protagonista i el mestre no té bones respostes, sinó bones preguntes, incentiva la curiositat dels alumnes i crea situacions d'aprenentatge, a l'hora D'avaluar ho fa com a eina per detectar els problemes, si no s'assoleix un pas s'ha de canviar de metodologia, les eines de treball són molt diverses i les tecnologies estan totalment incorporades. Es romp la llei de les tes unitats, els nens treballant matèries diferents, a espais que canvien segons l'activitat, agrupant-se amb el nens de la seva edat, però també amb altres, en grups petits o grans, compartimentant les matèries amb horaris més flexibles o barrejant-les si cal. Es tracta de passar d'un model mecanicista a un model holistic, de donar eines per enfrontar-se a aquest món globalitzat i divers, deixar d'instruir individus per formar persones.que pensin per elles mateixes.

Foto: Antònia Tur                                                     
 Una nena de 6 anys elaborant la història que vol contar, aprendre a escriure copiant pertany al passat.

jueves, 13 de octubre de 2011

Innovant.

Innovant o morir, havia estat treballant amb ordinador des de el 20 anys, però això no és el mateix. Ja sabia que havien passat alguns trens als quals no m'havia pujat, però ja no em puc deixar passar més, sí aconsegueixo pujar a tots els dels quals en tenc un bitllet hauré après molt i tal vegada aconseguiré arribar a ser una mestra del segle XXI, encara que jo hagi set una alumne del segle XX.
Em vaig emocionar amb na Mafalda, quedava perfecta ment reflectida l' escola que vaig conèixer com alumne, com ens sentíem els nens davant aquella escola uniformadora, instructora, què volia fer de nosaltres, com deia aquella cançó, "another brick in the wall", un altre bloc al mur, és clar que hi havia mestres que entenien l'educació d'una altre manera, vaig tenir la sort de conèixer a alguns que tenien la vocació d'ensenyar persones, i al menys això ens ho transmetien encara que no els acompanyés un entorn que pensava que érem "tabulas rasas" i que·" la letra con sangre entra". A tots ells i elles vull fer un homenatge des de aquí.Tal vegada per la seva marca ara estic aquí, als menys intentant-ho.