Com aprenem?

http://www.flickr.com/photos/visentico/438683396/

Una cosa no es sempre sinònim de l'altra.

Per aprendre l'aprenentatge ha de ser significatiu, en Zabala ens explica al seu llibre "11 ideas clave, Cómo aprender y enseñar competencias" que vol dir significatiu segons els següents principis:
1. Coneixements previs de l'alumne: han de ser tenguts amb compta, a vegades és tan senzill com fer una pregunta.
2. Fer una relació profunda entre els coneixements previs i el nou coneixement. Per exemple si començam per mostrar als nens d'una classe els noms de tots els companys, vinculen les lletres amb les persones i sense adonar-se comencen a interioritzar l'escriptura. " amb quina lletra comença hola?" "amb H, la que té dos palets i una ratlla al mig" diu la mare. "Ah! H d'Hèctor", acaba concloent la filla.
3.Nivell de desenvolupament de l'alumne, un ensenyament que tengui en compta les intel·ligències múltiples; nens més gràfics,o musicals, o motòrics...
4 Zona de desenvolupament proper: la distancia que hi entre el que sé fer amb autonomia, i el que també he d'arribar a sabre fer, també amb autonomia, ho podre fer amb ajuda fins que ho aprengui a fer tot sol.
5 Bona disposició de l'alumne: l'alumne ha de tenir bona disposició per l'aprenentatge. Les relacions socials i familiars son molt importants, sentir-se estimat i estimar, ha rebre afecta de  la família,  però també dels companys i el mestre o la mestra.
6.Funcionalitat de l'aprenentatge, que sigui útil que tengui sentit; Per què suren els barcos? amb aquesta, a primera vista senzilla pregunta, es poden arribar a aprendre moltes coses.
7.Activitat mental i conflicte cognitiu: principi d'activitat, l'alumne crea, reflexiona, és l'alumne el que crea la resposta a una pregunta, per això és important el mestre que té bones preguntes i no el que té bones respostes.
8.Actitut favorable, motivació; es una actitud individual, però influenciada per el mestre o la mestra, La motivació intrínseca la té l'alumne per ell mateix, les ganes d'aprendre. L'extrínseca la manipula el mestre des de fora, el que l'alumne fa té una recompensa, però la feina del mestre ha d'anar encaminada a MOTIVAR a l'alumne per que l'interes per l'aprenentatge acabi sent intrínsec.
9.Autoestima, autoconcepte i expectatives: una bona autoestima és molt important, si penso que jo no val res, res no val la pena.Les expectatives del mestre són claus.

10.Analisí i reflexió, Metacognició: aprendre a aprendre, fer reflexionar a l'alumne sobre el que ha d'aprendre, "què ho has aprés?" "com t'agrada aprendre?"...Reflexionar com has après, relacionar-ho amb experiències anteriors, quines dificultats que ha trobat.

Aquesta setmana he experimentat les emocions que es poden sentir quan un creu que ha treballat, que ha fet un esforç i la resposta no es l'esperada, no ha funcionat l'autoavaluació. Dubtes de les teves capacitats, i les teves circumstàncies personals són les que són, et sents dolgut, "i si no seré capaç?". A la feina, de vegades passa el mateix, i en el cas dels mestres s'hauria d'anar en compta per no convertir-se en un dels professors del tipus B dels que parlava en Miguel A Santos Guerra al seu bloc la setmana passada. Quan passa això un s'ha de donar temps, no fer massa cas a les idees que et passen per el cap fins no prendre la distància suficient per poder reflexionar.
Per sort he pogut fer-ho abans de tancar l'entrada d'aquesta setmana, i a més en veure el vídeo "Aprendre a Aprendre" i un altre del programa "Redes" de televisió espanyola, he vist que cal seguir intentant-ho, s'aprèn fent, i fent i fent.... I si no estigués capacitada per ser una mestra del segle XXI, la vocació només no és suficient, i els meus handicaps són uns quants, al menys hauria après moltes coses i m'hauria divertit aprenent-les (a més d'estressar-me). Com deia el poeta "caminante no hay camino..."

"<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Z5ZEce_4fJs" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>