Caminant cap el segle XXI.

Aquesta setmana em acabat de reflexionar sobre les diferències que hi ha entre l'educació de la societat de la industrialització i l'educació de la societat del coneixement. Venim d'una educació amb unes característiques que recorden el processos de producció propis de l'era industrial, la cadena de muntatge produint objectes, uns iguals als altre, i a l'escola es feia el mateix, reproduir individus per anar a treballar a aquestes cadenes, asseguts a la cadira, callats, escoltant al mestre, que és qui té el coneixement, a les seves mans el llibre de text que té tota la veritat com eina de treball junt amb la pissarra, i com únic objectiu que els nens reproduïssin el que aprenien, alerta que no es posassin a pensar per ells mateixos, el poder no te cap interès en que els individus elaborin pensaments propis, que siguin crítics. Però a la societat del coneixement ja no ens serveix aquest model, la informació no té fronteres, ningú pot controlar la seva distribució, a més, ja no es pot viure només de la cadena de muntatge. S'han de donar ferramentes per poder elaborar tanta informació disponible. I així, com ha de ser l'escola als temps actuals? Ha de ser una escola on l'alumne sigui el protagonista i el mestre no té bones respostes, sinó bones preguntes, incentiva la curiositat dels alumnes i crea situacions d'aprenentatge, a l'hora D'avaluar ho fa com a eina per detectar els problemes, si no s'assoleix un pas s'ha de canviar de metodologia, les eines de treball són molt diverses i les tecnologies estan totalment incorporades. Es romp la llei de les tes unitats, els nens treballant matèries diferents, a espais que canvien segons l'activitat, agrupant-se amb el nens de la seva edat, però també amb altres, en grups petits o grans, compartimentant les matèries amb horaris més flexibles o barrejant-les si cal. Es tracta de passar d'un model mecanicista a un model holistic, de donar eines per enfrontar-se a aquest món globalitzat i divers, deixar d'instruir individus per formar persones.que pensin per elles mateixes.

Foto: Antònia Tur                                                     

 Una nena de 6 anys elaborant la història que vol contar, aprendre a escriure copiant pertany al passat.