 |
| Foto: Antònia Tur. "Jo, els altres i el medi, la comunicació" |
Fins no fa masses anys la funció de cuidar als mes petits era una funció familiar, l'aparició de diferents institucions que es feien càrrec dels infants té un origen filantròpic i sorgeix a rel de la incorporació de les dones al món laboral a partir de industrialització, procés que a Espanya es més tardà que a països com Anglaterra, França o Alemanya, on sorgeix la necessitat d'assistir als més petits quan els pares treballen, sobretot a partir del segle XIX. És a aquestos països on es fa la reflexió sobre com ha de ser aquesta etapa, si només assistencial o també educativa. Psicòlegs i pedagòguecs conclueixen què sí té sentit parlar de currículum, ja què, sobretot a l'etapa 3-6 és important tenir un pla escolar.
A Espanya l'Educació Infantil queda inclosa en els ensenyaments de règim general del sistema educatiu a la LOGSE (1990), llei estatal de rang superior a la que s'hauran de referir totes les ordenacions educatives de les diferents Comunitats Autònomes de l'Estat espanyol. L' actual LOE ( 2006) és una versió més avançada de la LOGSE.
Els trets principals de l'etapa de l'Educació Infantil que mencionen les autores són :
-Caràcter no obligatori de l'etapa educativa que va fins als sis anys. Encara així, actualment entre els tres i els sis anys, etapa en que l'Estat té l'obligació de donar accés a l'educació formal facilitant el nombre de places suficient, es pot dir que hi ha un percentatge d'escolarització del 100%.
-Necessitat d'una col·laboració estreta amb les famílies. Absolutament necessària a tot el cicle però encara més quan més petit és l'infant i nessesita més atenció a les necessitats més bàsiques, "ha dormit?", "ha menjat?", "què plorava molt?", " i què tenia tos?",etc., preguntes d'aquesta índole tenen molta importància als primers anys de vida(0-3 anys).
-Equilibri entre una etapa amb entitat pròpia i la relació necessària amb les altres etapes educatives: es necessari que aquesta etapa tingui una entitat pròpia que la diferenciï de les altres, tant per les seves característiques: canvis durant l'etapa de gran magnitud, com per ser una etapa preparatòria de les etapes educatives posteriors.
-Funció educativa i funció social al mateix temps: la funció assistencial no ha de fer ombra a la funció educativa.
S'estableixen tres grans finalitats:
-Potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats tot respectant la diversitat i les possibilitats dels diferents alumnes.
-Compensació de desigualtats socials i culturals.
-Preparació per un bon seguiment de l'escoralitat obligatoria.
D'acord amb Coll (1986), al qual fan referència les autores, hi ha diferents fonts que ajuden a prendre decisions a nivell curricular i per tant considera necessari fer la següent analítica:
-L'anàlisi sociocultural: tenir en compte el context social.
-L'anàlisi psicològica: informació sobre les característiques dels nens a cada etapa i els processos d'aprenentatge que han de fer.
-L'anàlisi disciplinària: informació sobre el tipus de coneixement que ens proporciona cada disciplina.
-L'anàlisi pedagògica: informació sobre quines són les situacions de pràctica educativa que permeten un aprenentatge millor.amb relació amb el què, el com i el quan cal ensenyar i avaluar.
A l'enllaç següent trobam, que d'una manera molt gràfica, es fa una síntesi de les finalitats del currículum pel que fa a l'Educació Infantil.
Del capítol 4 del llibre mencionat al principi voldria ressaltar la importància del joc com a ferramenta fonamental a les aules durant l'Educació Infantil, tant el joc lliure, com el joc reglat constitueixen importants ferramentes pedagògiques, "jugar, créixer, aprendre". I el de les rutines (alimentació, neteja, descans, ordre, entrada i sortida) com marc fonamental per permetre un procés de desenvolupament i aprenentatge.
I del capítol 6 ressaltar el treball en equip com element indispensable per poder oferir un projecte educatiu coherent.
I del capítol 6 ressaltar el treball en equip com element indispensable per poder oferir un projecte educatiu coherent.
L'Educació Infantil és una realitat gracies al treball i la reflexió de moltes persones al llarg de l'historia. A aquest video que he penjat estan algunes d'elles i alguns dels seus pensaments.
I finalment aquesta setmana més que una reflexió voldria fer una reivindicació. Com a mare treballadora que he set, he patit la rigidesa d'un sistema que no té en compte les necessitats dels més petits que no entenen d'horaris, que es posen malalts sempre al pitjor moment (mai no és un bon moment a aquesta societat individualista i on sempre s'ha de córrer per anar no es sap ben bé on), que necessiten sobre tot temps per crèixer amb atenció i amor, el més important que es pot deixar amb herència a un fill petit. Aquesta societat pensa que el millor que es pot fer per ajudar a les famílies amb nens petits es obrir escoletes, i això en el cas de les visions més progressistes, i ningú es planteja cap altra solució.
Jo crec que aquests temps, dedicació i amor que nessesiten els nens més petits (0-3 anys), als menys a la majoria dels casos qui millor que sigui la família la que els hi proporcioni, les escoletes haurien de ser un suport a les famílies i la incorporació dels nens a la vida escolar hauria de ser progressiva, i sense arribar mai a haver de passar a l'escoleta les llargues jornades que imposa al món laboral als adults. Per això la criança dels nens (de totes les persones dependents també) s'hauria de deixar de veure com un assumpte privat, tota la societat s'ha de sentir corresponsable d'aquesta tasca. D'aquesta manera quan una persona demana un parèntesi a la seva vida laboral per cuidar els fills no quedaria immediatament apartada de la possibilitat de accedir a segons quins nivells de l'escala laboral, ha renunciat. Dedicar recursos al reciclatge d'aquestes persones formaria part de polítiques progressistes, però també mides encaminades a deixar de veure la tasca de criar els fills com una tasca de baixa qualificació què qui tria fer, normalment les dones, ja no pot ser mai més valuosa per segons quines feines.
Cuidar i educar als nens petits és la millor manera de treballar per el futur, i framílies i escola recolsades per tota la societat, haurien de treballar junts per dur a terme aquesta tasca amb excel·lència.
